Videodigitaluoc Videos

Jos Manuel Beltr n (2009)Aquest sun projecte experimental, format per fragments imatges i sons, basats en el "found footage", de manera que el 100% d'aquest contingut s material trobat per internet, amb llic ncia lliure d' s. Es tracta de fusionar successions r pides d imatges i sons, de manera que el resultat final sigui un bombardeig sensorial. La idea s fer una protesta sobre l s indegut que fa la societat d un recurs vital com l aigua i les conseq ncies nefastes que aix ens pot ocasionar a tots.

Francesc Xavier Vila (2009)El meu v deo presenta a un televident que comen a per mirar un programa de not cies, per el poc inter s de les not cies fa que canvi de canal per a passar a un canal d erotisme que tampoc el sedueix, a un d esports, a un de not cies, d entreteniment... La seva situaci comen a a ser tant estressant que comen a a canviar de canals de manera compulsiva fins que el bombardeig d imatges al porten a l embogiment per acabar essent engollit pel televisor.

Autor: Jordi Mart nez (2008)Durada:Un nom representa la identitat d'una persona. En el seg ent projecte reflexionem sobre el reclam d'una identitat pr pia a trav s dels noms signats a es parets d'uns barris degradats. Aquesta s la hist ria d'un barri que busca la seva pr pia identitat, un barri nomenat Sant Roc i que ha aplegat gent nouvinguda des de la seva exist ncia, gent que no troba la seva identitat en un lloc diferent del seu natal. Un barri en el que la expressi no surt cap enfora sin que s queda als carrers el propi barri, es queda en fam lia per desitja que s'admiri la seva passi rt stica. Rumba, flamenc, palmes, fusi , Magreb, Pakistan, Andalusia, can opular s n moltes les cultures que s'han aplegat per poques les maneres que 'han trobat per ajudar a la compenetraci e interconnexi multicultural.

Autora: Raquel Carn (2008)Durada:1'29'' El paisatge de Fav ritx representa m ticament la fi del m n, la punta m s llunyana. s un cap solitari, en el qual hi ha molts temporals de tramuntana. Geol gicament s un dels indrets m s antics de la illa, entre la seva roca de pissarra s hi poden trobar f ssils dels primers sers que van habitar-hi. s un espai on hi ha una vibraci especial que creix en les nits de lluna plena d estiu quan les lloses de pissarra agafen un fascinant color platejat. El far d na nom al paisatge i resta imm bil al pas del temps, de les estrelles, dels visitants...i s la identificaci d aquest cap menorqu . Segons els illencs i alguns artistes no hi ha cap altre lloc a Menorca que transmeti tanta vibraci positiva i inspiraci com aquest indret.

Autora: Laura Sol AlborsDurada: 2'32''Amb el v deo Verrouill e la meva intenci era la de presentar algunes de les coses, conceptes, idees preestablerts que d'alguna manera condicionen la nostra manera de ser, empresonant-nos, per que al mateix temps fan que siguem exactament com som. La fam lia, el passat, el lloc on hem nascut, la ciutat on vivim, els amics, els fills, la societat, el qu haur em de fer i no fem, el qu fem i no haur em de fer, etc. s n aspectes que condicionen la nostra manera d'actuar, que ens obliguen a presentar-nos d'una determinada manera, que moltes vegades ens fan ser com no som realment. A for a de fer/ser com la resta de gent espera, acabem per no recon ixer-nos.

Autor: Alberto P rez Villen (2008)durada: 4'45''Mi creaci n se inspira en experiencias personales y, indirectamente, en distintas obras audiovisuales que me atraen especialmente. Matar a un ruise or es una de mis pel culas (y novela) favoritas de todos los tiempos, y de ah he extra do la m sica, que evoca perfectamente el mundo infantil. Stand by me , La noche del cazador , El esp ritu de la colmena y Leolo tambi n retratan muy bien el mundo infantil. En literatura, junto con la novela de Harper Lee, tengo entre mis favoritos El camino de Delibes y El se or de las moscas de Golding. El corto evoca la p rdida y recuperaci n de la identidad infantil a trav s de la met fora de un papel en el que el protagonista, de ni o, escribe su nombre. El papel es lanzado al aire en forma de avi n, descubriendo todo su potencial, pero desgastado por los avatares de la vida adulta, acaba tan maltrecho que el protagonista acaba desech ndolo al darlo por inservible. Finalmente, el adulto acaba recordando que en el papel se esconde su identidad, su yo infantil, y lo restaura, recuperando con l la sensaci n de libertad y bienestar.

Jordi Mart nez (2008)Durada: 1'25''El tema del v deo es el de la voluntad enfrentada al miedo. El reflejo de una illa nos explica que realmente esa lluvia que cae sobre ella es producto de nuestro subconsciente y de nuestros prejuicios que nos impiden enfrentarnos a a realidad. Este reflejo pretende hacer dudar al espectador de que es lo que ealmente est viendo, y as que toda la obra sea producto de su propio ubconsciente. C mo dice el artista y te rico Marcel Duchamp, cuando se refiere a la responsabilidad de los espectadores en la creaci n de la obra de rte: son los que miran los que hacen los cuadros .

Xavier Moix (2008)Durada: 1'25'' En un temps i un espai indeterminats diversos elements prenen forma gr cies la mirada desconeguda d una cosa o persona. Aquest fet simbolitza l espectador que percep el m n mitjan ant la mirada de l autor. La llum permet fer visibles els objectes que percebem amb la vista, per l autor ser llum natural i per l espectador artificial, electr nica. En aquest treball de v deo creaci he volgut tractar el tema de la percepci i e com l espectador experimenta l obra independentment del suport en que questa s mostrada. El cinema, com el v deo, s un art i un mitj que ermet a l autor enganyar els sentits, de conduir-los cap all on ell els vol ortar, substituint, si s escau, la realitat percebuda inventant-ne una de nova. Per aix mateix, si aquesta conducci dels sentits esdev un art en ans del seu autor, la llum, s l element m s important per dur a terme ualsevol proposta cinematogr fica o de v deo creaci . La llum s el nexe uni d ambdues arts.

Autor: Alan Masferrer (2008) La idea inicial era buscar una m sica que tot i tenir arrels cl ssiques es pogu s emmarcar en un marc actual, contemporani, i en aquest sentit vaig trobar que el R quiem de Ligeti era l ideal. Va ser tota una sorpresa descobrir que formava part de la banda sonora d una pel l cula tant sensacional com 2001: A Space Odyssey, i no vaig dubtar a sel leccionar-la per realitzar aquest treball, tot i buscar una proposta visual que no t res a veure amb la pel l cula en q esti .

Autora. Lourdes Gil Soler (2008)Durada: 3'

Autor: Daniel Latorre Sarl (2008)Durada: 2'17''La nostra participaci en la mostra internacional de video art Passatges i paisatges per una identitat es basa en una v deo instal laci que convida als espectadors a fer un recorregut per alguns dels principals punts de les comarques gironines, a trav s del forat d un pany. S n paisatges f cilment identificables i que ens acosten a la identitat de les terres gironines.

Autor: Joan Puig Mor (2008)Durada: 2'16''El v deo realitzat s la posada en escena d un esdeveniment art stic (una lectura po tica, en aquest cas), tot a partir d un fragment de L Atl ntida de Jacint Verdaguer. En concret, la pres ncia del poeta osonenc es resumeix en un conjunt de versos del Cant Quart, Gibraltar Obert (en concret dels versos del 28 al 48). L objectiu del v deo s oferir un acompanyament a les paraules de Verdaguer, combinant imatges de viatge de diversos monuments maia mexicans i amb un intent de proposta coreogr fica com a complement.

Autor: Senidan Herrera Alvarez (2008)Durada: 1'52''En el marc d una confer ncia sobre la t cnica del mon leg interior en la literatura, vist a trav s de dues de les seves escriptores femenines m s emblem tiques: Virginia Woolf (Anglaterra, 1882) i Clarice Lispector (Ucra na, 1920), hem ideat un projecte videogr fic que serveix com a presentaci de la confer ncia.